La pregunta de tots els anys, la resposta de sempre

Sempre als estius em pregunten 

per què m'agrada tant l'hivern. 

Jo els mire indiferent, 

i somric quan em dic la meua poesia 

que no és sinò el dessig de saber 

que no et perdré

abans de que arribe decembre.

I ara que ha arribat l'estiu,

ja no vull altra cosa que la tardor amb tu.

Vore les fulles enredades al cabell

i que et rigues quan hi haja un esquirol.

Trucar-te i aprendre 

que ets preciosa amb els tons del sol.

Despertar-me al teu costat amb un café calent 

i una matinada freda com no hi ha una altra.

I si dic la veritat, trobe a faltar el teu tremolar

què em donava la possibilitat d'abraçar-te fortament,

de sentir el teu respirar,

de tornar-me boig quan m'agafes la mà.

¿Per què m'agrada tant l'hivern?

*mirada indiferent*

pel dessig de saber que no et perdré 

abans que arribe decembre.